dimecres, 23 de gener del 2013

Pàtria sotmesa


Jo sóc la branca feble que surt d’entre el fullam,
la que no es vol sotmetre, la que no tem el llamp,
la que nua de fulles, en els jorns de tempesta
es deixa dur pel vent que la vol estronyar.

Brots de noves florides cada primavera
la vesteixen de gala, com en dia de festa,
i festejant, no dubta a posar la llavor
de la flor que neix un dia i a l’altre dia mor

Foto: Rosa Bruguera

Mequinensa

De Barcelona hem sortit

un matí de primavera
per anar a un poble amic
que parla la nostra llengua.

Roselles d’un vermell viu
omplen de color la plana
i magnifiquen el verd
dels camps de blat i civada.

La ginesta que floreix
dóna nota a banda i banda
amb el seu groc d’or i foc
com el sol de ponentada.


La rosella i la ginesta
com les roses, són l’amor,
són els quatre dits de sang
sobre del nostre escut d’or.

Rosa Bruguera

dimecres, 16 de gener del 2013

CAMPANAR DE CIUTAT

Campanar que ja no cantes,
perdut en la gran ciutat,
entre blocs de gran alçada
que et colguen per tots costats

Altre temps reien contentes
les campanes del cloquer
quan els veïns esperaven
sentir-ne la teva veu.

Ara han perdut la parla,
ningú comprèn el seu clam
tant si sonen tocs de festa,
de foc, missa o funeral.

La parròquia n'és ben minsa,
els camps desapareguts,
ja no toca al sol de posta
cap oració dels perduts.

Abans la gent se n'ufanava,
per ells eres catedral,
ara el ciment que t'envolta
et fa racó de ciutat.

Campanar tan fort encara
no deixaràs de patir,
t'han enterrat entre els pisos,
no ets el gran sinó el més xic.

Rosa Bruguera

dimarts, 15 de gener del 2013


  Tendresa d'amor
   
       

No has vingut amor, i me'n delia
com els arbres el primer rebrot,
com l’estel la llum de la celístia, 
com la terra l'escalfor del sol.

No has vingut amor, i me’n delia
com desitja el riu fondre’s al mar,
com les fulles el bressol de l’aire, 
com les boires el fons de les valls. 

T’espero avui, amor, tothora és bona. 
quan l’aurora es tenyeixi de roig, 
quan la lluna s’amagui entre els núvols, 
quan els arbres s’omplin de color. 

Trobaràs la porta ben oberta, 
la casa plena de flors per tot, 
i serà com tendra melodia 
cantada a dues veus, entre tots dos.

Rosa Bruguera