Oh Jordi, Jordi!

La donzella n’és fadrina

d’un mas de dalt l’Empordà,

dels cims alts baixa una fera,

un drac ferotge i truà.

Clava els seus ulls en la noia,

s’esparvera la gent gran,

als joves que se li enfronten

els llança foc pels queixals.

 Sort que arriba un jove atlètic

en una moto a tot drap,

-la moto brillant i negra-

ell va vestit tot de blanc.

El jove es fixa en la noia

el drac se n’adona prest

“Guarda noi les teves armes

que un bescanvi te’n vull fer”

El drac s’emporta la moto

el jove es queda ben distret

buscant ençà i enllà la noia

que no veu ni sap on és.

Oh! Jordi mata l’aranya

quin mal negoci que has fet
la noia ha marxat amb un altre

I tu no tens res de res.

Oh! Jordi, el meu bon Jordi
qui t’ha vist i qui et veu,
si abans anaves en moto, 
ara ets home que va a peu!
                     

Records

 

El temps retorna frisances

de moments plens d’emoció,

del vestit que féu la mare

o d’aquell primer petó.

De la nina desitjada

que veies a l’aparador,

o d’aquella melodia

mussitada en quatre mots.

 

De les pulcres estovalles,

dels mocadors ben planxats,

del perfum que destil·laven

de frescor i netedat.

Les velles cançons que tornen

com ve el dia, com creix la nit,

La dolça monotonia

de la vida sense neguit

La realitat fou mentida,

només compten sensacions.

Els records són fantasia 
però els sentiments no ho són.

Records

Què són els records sinó instants de temps que et retornen i et fan reviure sensacions oblidades? 

Potser les grans satisfaccions, són fruit de fets i moments que tenen un pes i una força innegables i que podríem percebre com a secundaris i molts cops antagònics, com l’aigua del rierol, sempre igual com tot allò que és perenne, sempre diferent com tot allò efímer i fugisser, la consistència dels clàssics i la voluntat de permanència del dia a dia, la tradició i la moda.  

El contrast de viure la vida d’un avui sense passat, ple de somnis i esperances d’un futur que, qui sap si serà. Núvols lleugers i lliures, de precària vitalitat, de formes canviants, mutables, d’evident actualitat.

El record és la música evocadora d'irrepetibles moments, són les olors que t’arriben o fotografies dels absents, són ressons i són paraules, són perfums i són semblances, són espais i temps de l’any, són imatges plenes de vida o bé imatges més trivials, són castells que infla l’aire, són estampes del passat, insòlites reminiscències,  sensacions de vida en temps congelat.