diumenge, 16 de juny de 2013

Complicitats velades

Caminant per la pineda
fins a l’ona de la platja
he anat deixant enrere
vells records, pors endinsades

Retrobo tots aquells mots
i el poder de les paraules,
les il•lusions que perduren,
els pensaments, impensables

Em trec roba del damunt,
tot allò que m’engavanya,
davant aquell mar immens
de complicitats velades.

Nua, enfront de les ones
que agosarades avancen
amb espurnes que no cremen,
amb sentors de pi en l’aire

He recuperat la veu,
he enllaçat totes les baules
i sento en el fons del cos
el poder de les paraules.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada