Complicitats velades

Caminant per la pineda

fins a l’ona de la platja

he anat deixant enrere

vells records, pors endinsades

Retrobo tots aquells mots

i el poder de les paraules,

les il•lusions que perduren,

els pensaments, impensables

Em trec roba del damunt,

tot allò que m’engavanya,

davant aquell mar immens

de complicitats velades.

Nua, enfront de les ones

que agosarades avancen

amb espurnes que no cremen,

amb sentors de pi en l’aire

He recuperat la veu,
he enllaçat totes les baules
i sento en el fons del cos
el poder de les paraules.