diumenge, 30 de juny de 2013

BUGADERES D’HORTA

Bones bugaderes d’Horta          
tant a l’hivern com a ple estiu  
treballàveu moltes hores 
per les cases dels més rics.   

Cada setmana us endúieu         
la roba bruta a rentar                   
els llençols i les tovalles,
la vànova i els cobrellits

Amb esforç i amb moltes ganes,             
els estovàveu primer                   
i al sol, sempre els esteníeu
perquè quedessin més nets.    

Les bruses de mussolina,           
les camises de dormir                  
fossin de fil o de seda                  
o del més bonic setí,                      

planxades i emmidonades,         
les tornaveu a posar                     
en les safates de vímet,
a punt de tornar a estrenar       

Ja no tenim bugaderes,   
s’ha acabat aquell parlar             
que de totes les eixides
sortia sense mai parar        
             
En un moment grans cantades,               
suara, garlar i garlar,                     
adés, aquelles riallades
de gent de bon tarannà.

                            

diumenge, 16 de juny de 2013

Complicitats velades

Caminant per la pineda
fins a l’ona de la platja
he anat deixant enrere
vells records, pors endinsades

Retrobo tots aquells mots
i el poder de les paraules,
les il•lusions que perduren,
els pensaments, impensables

Em trec roba del damunt,
tot allò que m’engavanya,
davant aquell mar immens
de complicitats velades.

Nua, enfront de les ones
que agosarades avancen
amb espurnes que no cremen,
amb sentors de pi en l’aire

He recuperat la veu,
he enllaçat totes les baules
i sento en el fons del cos
el poder de les paraules.



L’empelt
Foto: Rosa Bruguera

Molt lluny del brogit
Reclòs entre muntanyes
Retroben sentit
Les velles paraules,
sons mil•lenaris d’un país.

Rosa Bruguera
Mare i llengua


Mares:  heu salvat la llengua
cada cop que als vostres fills
l’heu parlada i l’heu cantada.

Encara no havien nascut
i ja en coneixien la parla,
sentien la vostra veu
bressolats en vostra panxa.

Forjàreu el seu món petit
paraula rere paraula,
una cançó de bressol
a cada plor els hi cantàveu.

Per vosaltres van conèixer
les festes assenyalades,
els contes de cada nit
i els racons de nostra pàtria.

Catalunya té la sort
que malgrat crisis i bregues
té unes mares que amb amor
ensenyen totes les lletres.

dimecres, 5 de juny de 2013



Aquest curs de blogs s’acaba
també els escrits tan variats
portem la cistella plena
del que hem après tots plegats.

Si diverses són les parles,
diversos en són els mots 
la Glòria, amb la poesia, 
ens transporta a un altre món.

Si una casa és modernista
tots pensem amb en Gabriel,
si topem amb un policia
ja ens surt a tots en Francesc.

La Carmina ens du el cinema
del temps en què es va crear,
però per fer una volta
haurem d’anar de la mà:

A veure convents amb l'Anna,
o amb la Carme cases grans
i als Encants troba l’Enrica
d’una agulla a un elefant.

En Jaume ens porta temes
que ens conviden a pensar,
Maria Rosa, amiga de les muntanyes,
ens captiva amb son relat. 

I la Rosa que volia
per les comarques rondar
ara només fa poesia,
això sí, ben a peu pla.

Però, qui aglutina la colla,
Qui porta un ambient tan bo?
Qui ens duu noves idees,
qui ens ensenya a fer un bon blog?
Qui ens empeny a escriure sempre
allò que ens surti del cor?

La Dolors i la Marcela,
La Marcela i la Dolors,
Si haguéssim de buscar mestres
Les trobaríem ben aprop
Nosaltres no en dubtaríem
per ser aquest  l’equip més bo.

Gràcies Dolors i Marcela,
Gràcies Marcela i Dolors
pel curs ple de coses noves,
pel curs de tan bon record!

Blogs Literaris 12-13

dilluns, 27 de maig de 2013

Mort a l'Himàlaia

A l'alpinista Juanjo Garra mort a l'Himàlaia

Jo he vist venir la mort,
ferit dalt de la muntanya,
venia ben a poc a poc,
sense cap pressa ni ànsia.

Arribava en gran silenci
trencat sols pel crit del vent,
el seu pas no deixa rastre
de cap petjada a la neu.

Tot el goig que ahir em feia 
El mantell tan net i blanc
Avui és temor i recança
Solitud, records i planys

El glaç de l’eternal lladre
s’endinsava dintre meu. 
Mentre, la immensitat creixia 
fins a fer-me un mausoleu. 

Rosa Bruguera, 27 de maig del 2013

divendres, 24 de maig de 2013

Arbre


Arbre que a l’hivern treu ungles                                                                                                           
i a la primavera flors
i a l’estiu és ple de fruita
fosca i dolça com l’amor