tant a
l’hivern com a ple estiu
Cada setmana
us endúieu
la roba
bruta a rentar
els llençols
i les tovalles,
la vànova i
els cobrellits
Amb esforç i
amb moltes ganes,
els
estovàveu primer
i al sol,
sempre els esteníeu
perquè
quedessin més nets.
Les bruses
de mussolina,
les camises
de dormir
fossin de
fil o de seda
o del més
bonic setí,
planxades i
emmidonades,
les tornaveu
a posar
en les safates
de vímet,
a punt de
tornar a estrenar
Ja no tenim
bugaderes,
s’ha acabat aquell parlar
que de totes les eixides
sortia sense mai parar
En un moment grans cantades,
suara, garlar i garlar,
adés, aquelles riallades
de gent de bon tarannà.