A l'alpinista Juanjo Garra mort a l'Himàlaia
Jo he vist venir la mort,
ferit dalt de la muntanya,
venia ben a poc a poc,
sense cap pressa ni ànsia.
Arribava en gran silenci
trencat sols pel crit del vent,
el seu pas no deixa rastre
de cap petjada a la neu.
Tot el goig que ahir em feia
El mantell tan net i blanc
Avui és temor i recança
Solitud, records i planys
El glaç de l’eternal lladre
s’endinsava dintre meu.
Mentre, la immensitat creixia
fins a fer-me un mausoleu.
Rosa Bruguera, 27 de maig del 2013
Jo he vist venir la mort,
ferit dalt de la muntanya,
venia ben a poc a poc,
Arribava en gran silenci
trencat sols pel crit del vent,
el seu pas no deixa rastre
de cap petjada a la neu.
Tot el goig que ahir em feia
El mantell tan net i blanc
Avui és temor i recança
Solitud, records i planys
El glaç de l’eternal lladre
s’endinsava dintre meu.
Mentre, la immensitat creixia
fins a fer-me un mausoleu.
Rosa Bruguera, 27 de maig del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada