Jo sóc la branca feble que surt d’entre el fullam,
la que no es vol sotmetre, la que no tem el
llamp,
la que nua de fulles, en els jorns de
tempesta
es deixa dur pel vent que la vol estronyar.
Brots de noves florides cada primavera
la vesteixen de gala, com en dia de festa,
i festejant, no dubta a posar la llavor
de la flor que neix un dia i a l’altre dia
mor
 |
| Foto: Rosa Bruguera |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada