perdut en la gran ciutat,
entre blocs de gran alçada
que et colguen per tots costats
Altre temps reien contentes
les campanes del cloquer
quan els veïns esperaven
sentir-ne la teva veu.
Ara han perdut la parla,
ningú comprèn el seu clamtant si sonen tocs de festa,
de foc, missa o funeral.
La parròquia n'és ben minsa,
els camps desapareguts,
ja no toca al sol de posta
cap oració dels perduts.
Abans la gent se n'ufanava,
per ells eres catedral,
ara el ciment que t'envolta
et fa racó de ciutat.
Campanar tan fort encara
no deixaràs de patir,
t'han enterrat entre els pisos,
no ets el gran sinó el més xic.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada