Què
són els records sinó instants de temps que et retornen i et fan reviure
sensacions oblidades?
Potser
les grans satisfaccions, són fruit de fets i moments que tenen un pes i una
força innegables i que podríem percebre com a secundaris i molts cops antagònics,
com l’aigua del rierol, sempre igual com tot allò que és perenne, sempre
diferent com tot allò efímer i fugisser, la consistència dels clàssics i la
voluntat de permanència del dia a dia, la tradició i la moda.
El
contrast de viure la vida d’un avui sense passat, ple de somnis i esperances
d’un futur que, qui sap si serà. Núvols lleugers i lliures, de precària
vitalitat, de formes canviants, mutables, d’evident actualitat.
El record és la música evocadora
d'irrepetibles moments, són les olors que t’arriben o fotografies dels absents,
són ressons i són paraules, són perfums i són semblances, són espais i temps de
l’any, són imatges plenes de vida o bé imatges més trivials, són castells que
infla l’aire, són estampes del passat, insòlites reminiscències, sensacions de vida en temps congelat.
Records
El
temps retorna frisances
de
moments plens d’emoció,
del
vestit que féu la mare
o
d’aquell primer petó.
De
la nina desitjada
que
veies a l’aparador,
o
d’aquella melodia
mussitada
en quatre mots.
De
les pulcres estovalles,
dels
mocadors ben planxats,
del
perfum que destil·laven
de
frescor i netedat.
Les
velles cançons que tornen
com
ve el dia, com creix la nit,
La
dolça monotonia
de
la vida sense neguit
La
realitat fou mentida,
només
compten sensacions.
Els
records són fantasia
però
els sentiments no ho són.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada