Records

 

El temps retorna frisances

de moments plens d’emoció,

del vestit que féu la mare

o d’aquell primer petó.

De la nina desitjada

que veies a l’aparador,

o d’aquella melodia

mussitada en quatre mots.

 

De les pulcres estovalles,

dels mocadors ben planxats,

del perfum que destil·laven

de frescor i netedat.

Les velles cançons que tornen

com ve el dia, com creix la nit,

La dolça monotonia

de la vida sense neguit

La realitat fou mentida,

només compten sensacions.

Els records són fantasia 
però els sentiments no ho són.