dimarts, 4 de desembre del 2012


Romànic del Lluçanès

Em delectava mirant             
les dues cares tan senzilles  
que en una gran abraçada    
demostren com es comprenien.

Joves, sinceres i fortes
que miraven a l’entorn
amb la mateixa mirada,
nuats ambdós ulls en un sol 

En l’abraçada es confon
l’ull d'una amb el de l’altra,
fonent tots els seus anhels, 
les joies i les esperances,
però també tots els recels,
les inquietuds i les ànsies.
    
L’artista que els donà vida   
llegà  un missatge a tothom 
no es miren pas l’una a l’altra
sinó que miren l'entorn,
l’esguard girat cap els altres
símbol d'amor per al món.

1 comentari:

  1. Molt interessant la història de Santa Maria de Lluçà i de les seves pintures. Les figures de Maria i Anna són precioses. El teu poema les descriu meravellosament.

    Fins aviat.

    M. Carme Juan

    ResponElimina