El Perigord
Li costa a la boira anar-se’n,
s’hi troba bé aquí baix
però el sol l’empenta enfora
perquè li cedeixi el pas
Amb el sol surten els arbres,
les pastures en els prats,
el blanc florit de les branques,
roures, rosers i lilàs.
Camins d’aigua van passant
als peus de turons i cases,
omplint de verd tots els camps
fins a dalt de les muntanyes
Les mans del mestre han deixat
tots els tons a pinzellades,
arbres formant bosc espès
de verds, de grocs, roig i albes.
L’aigua per tot dóna vida,
la vigilen els castells,
les roques s’alcen ben fermes
com sentinelles al vent.
Pobles de l’Edat Mitjana
castells, mansions i casals,
pintures en moltes coves
i grutes com Padirac
Quin goig que respira l’aire.
Quina dolcesa que hi fa.
i s'omple d'harmonia i pau.
Rosa Bruguera, 1 de maig 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada